Súper Aliments: Tampoc Cal Exagerar

Els súper aliments són aliments, majoritàriament d’origen vegetal, que són nutricionalment rics en certs components (antioxidants, minerals, vitamines, grasses saludables, fibra…) y, per tant, es consideren bons o extraordinàriament bons per la salut.

La llista de súper aliments és llarguíssima i n’hi ha per tots els gustos; n’hi ha de propers i “de tota la vida” (All, Api, Bròquil, Espelta, Gelea Reial, Salmó…), també n’hi ha d’orientals i de tradicions mil·lenàries (Cúrcuma, Baies de Goji, Gingebre, Kale, Kombucha, Litxi, Reishi, Te Verd, Wakame…) i, por suposat, també n’hi ha de tropicals i de cultures precolombines (Baies Acai, Alvocat, Coco, Pinya, Chía, Maca, Quinoa, Espirulina…).

No obstant això, per més saludables que puguin ser els súper aliments, l’ús del terme és en gran mesura una eina de màrqueting. Els científics no fan servir aquest terme i, de fet, no hi ha criteris establerts per determinar què és i què no és un súper aliment.

Prendre súper aliments pot fer-nos creure que ja estem compensant i contrarestant els mals hàbits que tenim.Moltes vegades això es tradueix en mantenir aquests mals hàbits, o fins i tot augmentar-los,degut al sentiment d’invulnerabilitat o proteccióque obtenim  gràcies a les propietats d’aquests aliments. Un exemple d’aquesta conducta és la que van observar els investigadors d’un estudi entre el consum de suplements dietètics i el tabac.

De fet, l’evidència científica ha demostrat que la dieta ideal és aquella que es basa en gran part en les plantes, amb una àmplia varietat de fruites, verdures i cereals integrals. Però sobretot, donant importància al consum variat d’aquests aliments en comptes d’etiquetar-ne alguns d’ells com “súper”.

Què diuen les organitzacions internacionals?

Alguns exemples com l’Organització Mundial de la Salut (WHO/OMS) o la United Kingdom Food Standards Agency (FSA) mai ens recomanen la ingesta de “X” aliment en concret, ni fan servir el terme “súper aliment”, sinó que el seu consell consisteix a prendre una gran varietat d’aliments d’origen vegetal(fruites, verdures, hortalisses, cereals integrals, llegums, fruits secs). Per exemple, a la pàgina de l’OMS només es troba la paraula “súper aliment” en un article que parla de la capacitat que té la lactància materna per salvar vides.

D’altra banda, hi ha altres entitats de referència com el European Food Information Council(EUFIC) o el International Food Information Council(IFIC) en què, si que apareixen els súper aliments, però no precisament per promocionar-los.

En el cas de la EUFIC, arriba a la conclusió que “El terme súper aliment s’ha convertit en una paraula de moda popular dins del llenguatge del menjar i la salut. No obstant això,no existeix una definició tècnica de la paraula i l’evidència científica dels efectes sobre la salut d’aquests aliments, tot i que sovint són positius, no necessàriament s’apliquen a les dietes reals.Una dieta basada en una varietat d’aliments nutritius, que inclogui moltes fruites i verdures, segueix sent la millor manera de garantir una ingesta equilibrada de nutrients per aconseguir una salut òptima”. Per tant, no seria encertat suposar que un petit grup de súper aliments augmenti de manera significativa la nostra salut i benestar.

D’altra banda, a la pàgina de la IFIC podem trobar l’opinió concreta i crítica sobre diferents súper aliments i, també, l’entrevista al Dr. Jeffrey Blumberg, que explica que “No hi ha una definició científica o reglamentària per a un súper aliment. No deixa de ser un terme de màrqueting, enganyós, que pot portar als consumidors a pensar que, si mengen un súper aliment, ja no han de menjar tan sa.Es resta valor a un dels principis centrals de la nutrició saludable que consisteix a triar una diversitat d’aliments“.

Quina opinió tenen altres Dietistes-Nutricionistes?

Com va comentar en el seu dia Julio Basulto al seu blog, “Un aliment, de forma aïllada, mai exercirà prodigis en la nostra salut. Sí que ho farà, a mig o llarg termini, un bon estil de vida que inclogui una dieta rica en aliments d’origen vegetal”

O, d’altra banda, Despina Hyde, dietista registrada del Langone Medical Center de la Universitat de Nova York, explica que “un problema de l’ús del terme súper aliment és que, si bé el menjar en si mateix pot ser saludable, el processament podria no ser-ho. Per exemple, el te verd té diversos antioxidants. Però el te verd que es ven als Estats Units generalment es barreja amb tes inferiors i s’elabora amb grans quantitats de sucre. En canvi, els japonesos i els xinesos en general no beuen te verd amb sucre. De la mateixa manera, molts tipus de súper sucs (baies acai, fruita noni, magrana) poden contenir altes quantitats de sucres “.

Conclusió:

És mes important seguir una dieta saludable que inclogui:

• Quantitats abundants de verdures, fruites, cereals integrals, llegums i fruits secs.
• Quantitats moderades de productes marins i làctics baixos en greix.
• I quantitats baixes de carn processada, carn vermella, cereals refinats i aliments i begudes amb sucre.

En comptes de focalitzar-nos exclusivament en els aliments que han obtingut l’etiqueta popular de “súper aliments” per intentar millorar la nostra salut. En tot cas, si algú vol incloure aquests aliments en la seva alimentació que sigui perquè li ve de gust consumir-los i no pas amb la finalitat d’obtenir els seus “poders” de súper aliment.