Què són les pastilles per aprimar?
Quan col·loquialment parlem de “pastilles per aprimar-nos” estem fent referència als comprimits o càpsules que es venen en farmàcies, herbolaris o botigues de dietètica, amb l’objectiu de perdre pes.
El gran problema d’aquests productes no és que menteixin quan diuen “perdràs pes” (que la majoria d’ells ho aconsegueixen a curt termini) sinó el mètode que utilitzen per aconseguir que perdem aquells quilos i, a més a més, la ineficàcia d’aquests tractaments a llarg termini. Perquè s’entengui, són ineficaços a llarg termini perquè ningú estarà tota la vida prenen les pastilles i, quan les deixi, si no ha canviat el hàbits alimentaris i d’activitat física, tornarà a guanyar pes.
Quin és el problema?
D’una banda, són productes innecessaris que pretenen “compensar” els mals hàbits en comptes de promoure l’adquisició de nous hàbits més saludables. I, d’altra banda, et fan creure o suposar que és necessari comprar productes addicionals per complir els teus objectius de pèrdua de pes.
S’aprofiten de l’esforç i sacrifici que pot arribar a suposar canviar els hàbits quotidians que tenim assimilats des de fa temps i et venen una solució fàcil i ràpida; “una pastilla que màgicament t’ajudarà a perdre pes”. Et garanteixen que perdràs pes, però… NO serà de forma saludable, no durarà gaire temps i en la majoria dels casos, al cap d’un temps tornaràs a pesar el mateix o fins hi tot més (l’anomenat “efecte io-io”).
Com actuen?
En la majoria dels casos el funcionament d’aquestes pastilles es base en:
- Estimular el trànsit intestinal ⇒ laxants irritatius com el Sen o la Cáscara Sagrada. L’augment de la motilitat intestinal comporta que els aliments estiguin menys temps dins del sistema digestiu i, com a conseqüència, absorbim menys quantitat de nutrients i els excretem amb les femtes. El problema es troba en el fet que la utilització de laxants irrita l’intestí i freqüentment provoca dolor abdominal, diarrea, desequilibris hidroelectrolítics, deficiències de micronutrients i deshidratació (Handbook of Drug-Nutrient Interactions).
- Incrementar la producció d’orina ⇒ diürètics com la Cua de Cavall. Com el seu nom indica, són substàncies que augmenten la secreció i evacuació de l’orina. Això comporta la reducció del pes a partir de la pèrdua d’aigua i la deshidratació en comptes de la pèrdua de teixit adipós (greixós).
- Impedir que absorbim els nutrients ⇒ inhibidors de l’absorció de nutrients com l’Orlistat o les molècules patentades per XL-S Medical. El problema de no absorbir els nutrients (més enllà dels possibles dèficits nutricionals que puguin ocasionar i que no s’han de menysprear) és que aquests nutrients es queden a l’intestí i actuen allà. Com a resum; els sucres provoquen un efecte osmòtic que atrau aigua cap a l’interior de l’intestí, promouen la deshidratació i tenen efecte laxant. I per altra banda, inhibir l’absorció dels greixos té 2 problemes; inhibeix l’absorció de les vitamines liposolubles (vitamines A, D, E y K) i es formen unes femtes toves, olioses i amb mal olor que dificulten la capacitat de controlar les evacuacions (Handbook of Drug-Nutrient Interactions).
Sigui per un motiu o un altre, els quilos que perdràs no seran únicament de greix, sinó que també perdràs teixit muscular i, del què més perdràs, és aigua. O sigui, el número de la balança disminuirà? Sí, però el motiu principal no serà la pèrdua de greix corporal sinó la deshidratació.
Exemples
Per posar alguns exemples cito 3 productes:
